Eficiència energètica: confort, estalvi i sostenibilitat mediambiental

"La principal font energètica alternativa és l'estavi"

Amb aquesta cita de l'enginyer i empresari energètic Pere Duran Farell, en Ramon Folch enceta el pròleg del llibre Economia en el canvi climàtic, d'en Joan Vila. 

Amb la millora de l'estil de vida i el benestar, el consum energètic dels habitatges és cada vegada més elevat. Aquest consum, altament depenent de combustibles fòssils, genera a la vegada un impacte mediambiental insostenible. Cal destacar també el pes tant de les polítiques geoestratègiques com del control que les grans multinacionals tenen sobre aquests recursos energètics.

Per tot plegat, se'ns presenta amb urgència el repte de mantenir la millora del confort i benestar dels nostres habitatges alhora que reduint-ne dràsticament el consum de recursos energètics no renovables. Aquest repte passa per fer realitat, per una banda, la reducció de la demanda i del consum energètic dels habitatges catalans i, per l'altra, diversificar les fonts de generació d'energia cap a recursos renovables.

Què són la demanda i el consum energètic dels habitatges?

La demanda energètica d'un habitatge és l'energia necessària per tal de proporcionar les condicions de confort a les persones que hi viuen.

La demanda energètica ve determinada per les característiques de l'habitatge, les condicions climàtiques on està ubicat i la seva orientació, essent els següents els factors principals:

• Factors climatològics:
  • La temperatura exterior.
  • La radiació solar.
• Factors constructius:
  • La orientació de l'habitatge i els elements d'ombra.
  • L'aïllament tèrmic dels tancaments (façanes i coberta) i de les obertures (finestres i portes).
  • Les filtracions d'aire.
  • Els sistemes de calefacció, refrigeració, aigua calenta sanitària i il·luminació.
• Factors d'ús:
  • La ventilació.
  • Les càrregues internes (per exemple, la calor generada pels electrodomèstics en funcionament).

Per la seva banda, el consum energètic és la despesa real de l'habitatge que les persones que hi viuen generen a través de les condicions de confort i hàbits aplicats (per exemple, un dia d'estiu, el consum energètic pot ser inferior a la demanda energètica si enlloc de fer servir l'aire condicionat, es fa un correcte ús de tendals, persianes i ventilació natural).

La demanda energètica i el consum energètic es mesuren en KWh (kilowatts hora).

Les fonts d'energia consumida a Catalunya

L'energia primària és la continguda en els combustibles abans de ser processats per a la obtenció de l'energia final, mentre que l'energia final és la que s'utilitza en els punts de consum (per exemple, per escalfar l'habitatge).

El consum d'energia primària a Catalunya durant l'any 2019 va ser de 25.371ktep (milers de tones equivalents de petroli), que representa un increment interanual de l'1,8% i un increment del 9,1% respecte el 2014.

Malgrat que des del 2014 no hi ha hagut una incorporació significativa d'energies renovables en el mix elèctric català, la biomassa per a ús tèrmic s'ha incrementat en un 27,5% i els biocarburants en un 80,5%.

El consum d'energia final a Catalunya l'any 2019, l'energia que consumeixen els usuaris finals, va ser de 14.446ktep, que suposa un augment de l'11,4% respecte el 2014. Aquest increment s'explica per l'increment de la demanda de combustibles per al transport.

L'energia elèctrica a Catalunya:

La producció bruta d'energia elèctrica a Catalunya l'any 2020 va ser de 45.315,2GWh. 

La distribució de les fonts de producció d'energia elèctrica són les següents:

• Energia nuclear: 54,9%
• Cicles combinats: 12,2%
• Centrals hidroelèctriques: 12%
• Energies renovables: 19,8%

Durant l'any 2020 hi ha hagut un increment de les instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic, amb la posada en marxa de 5.869 instal·lacions (3,5 vegades més que l'any anterior) i que sumen una potència de 49,5MW.

El consum d'energia dels habitatges catalans

La demanda energètica dels habitatges catalans ha anat augmentant any rere any, fins arribar aproximadament al 15% del consum elèctric total del país.

Tot i que la quantitat d'energia que consumeix un habitatge depèn de la seva ubicació, mida, tipus d'habitatge i del número i hàbits dels seus habitants, en promig el consum es distribueix entre els usos de la manera següent:

Principals mesures de reducció de la demanda energètica dels habitatges

"Entre un 20% i un 40% de la despesa en calefacció i aire condicionat s'escapa per les finestres, quan estan mal aïllades"

La major part del consum energètic dels habitatges es dedica a la climatització, per tal d'aconseguir els nivells de confort desitjats.

L'aïilament tèrmic dels tancaments (parets i cobertes) i de les obertures (finestres i portes) resulta clau per a reduir significativament la despesa de climatització. En aquesta línia, resulta clau l'elecció del sistema per  a les finestres i la porta d'entrada. Algunes pautes a tenir en compte per la millora de l'aïllament tèrmic dels habitatges són:

• Utilització de sistemes de finestres i portes d'altes prestacions tèrmiques. Finestra Confort recomanem la utilització de finestres de PVC amb marcs de cinc càmeres i finestres d'alumini amb un trencament de pont tèrmic mínim de 25mm. 
• Utilització de vidre amb càmera d'aire i capa de baixa emissivitat. Per les finestres orientades al sud i a l'est, recomanem incorporar també al vidre una capa de filtre de protecció solar.

La orientació de l'habitatge és un dels altres factors que condiciona el consum de climatització dels habitatges. Tot seguit s'exposen algunes pautes a tenir en compte:

• En el cas d'habitatges de nova construcció, orientar al sud la façana principal.
• Evitar grans obertures a les façanes amb orientació oest i sud. En el cas que sigui necessari posar obertures en aquestes façanes, garantir que el seu aïllament tèrmic sigui el més alt possible.
• Diposar d'obertures amb elements de protecció solar mòbils a les façanes sud i est, de manera que a l'hivern s'obtingui el màxim de radiació solar possible i a l'estiu s'eviti, amb l'ajuda dels elements de protecció solar (persianes, mallorquines o tendals).

Altres actuacions senzilles que contribueixen a reduir el consum en climatització dels habitatges són:

• Utilitzar colors clars en sostres i parets, ja que reflecteixen la radiació solar, evitant l'escalfament dels espais interiors i millorant-ne la il·luminació natural.
• Ventilar l'habitatge, especialment les habitacions, durant 10 minuts al dia.

Pautes referents als sistemes de climatització

"Si totes les llars catalanes baixessin la calefacció només un grau s'estalviaria tanta energia com l'equivalent a un petrolier de 60.000 tones de cru"

Cal disposar de rellotges programables o de termòstats per regular la temperatura dels diferents espais de l'habitatge en funció de l'ús que s'hi faci i de les condicions de confort necessàries en cada espai.

Quan s'instal·li un equip de calefacció o d'aire condicionat, cal estudiar l'ús, mides i característiques de cada espai a climatitzar, adquirir equips de classe energètica eficient i realitzar-ne un adequat manteniment.

Calefacció

 A l'hivern s'obté el confort tèrmic mantenint la temperatura entre 19º i 21ºC. La reducció d'un grau de temperatura suposa un estalvi energètic del 8%.

Algunes pautes sobre un ús eficient de la calefacció són:

• Apagar la calefacció a la nit, ja que amb un bon aïllament tèrmic de l`habitatge la calor acumulada durant el dia és suficient per mantenir el confort.
• Regular el termòstat a 15ºC, o a la posició econòmica en cas que l'equip en disposi, quan marxem de casa unes hores.
• Apagar totalment la calefacció quan marxem de casa moltes hores.
• Ubicar els radiadors sota les finestres per facilitar la difusió de l'aire calent per l'habitació.
• No tapar els radiadors amb mobles o altres objectes, per tal d'obtenir el màxim de radiació de calor.
• Purgar els radiadors una vegada l'any per treure l'aire del circuit, que dificulta la transmissió de calor.
• Tancar la vàlvula dels radiadors dels espais de la casa que no s'utilizin.

Aire condicionat 

A l'estiu és suficient una tempreratura de 26ºC per obtenir les condicions de confort. Establint aquesta temperatura no es consumeix un nivell d'energia excessiu.

A l'engegar l'aparell d'aire condicionat no s'ha d'ajustar el termòstat a una temperatura més baixa, ja que no farà que l'espai es refredi més ràpid i suposa un malbaratament d'energia.

En sortir de casa, cal apagar els aparells d'aire condicionat.

Pautes referents als electrodomèstics

• Cal comprar electrodomèstics eficients (s'identifiquen amb la lletra A).
• S'han de desconnectar del tot els aparells perquè no estiguin en standby.
• Sempre que sigui possible, cal utilitzar programes econòmics.
• S'ha de fer manteniment i s'han de netejar periòdicament els filtres.
  
  

Nevera i congelador

• El frigorífic és l'aparell que té un consum més elevat perquè està endollat les 24 hores del dia.
• No s'ha d'obrir i tancar massa sovint, ni deixar la porta oberta més temps de l'estrictament necessari.
• Deixar refredar els aliments a temperatura ambient abans de posar-los a dins.
• La temperatura de la nevera s'ha de mantenir entre els 3 ºC i 5 ºC i el congelador, a -18 ºC.
  
  

Rentadora

• Després del frigorífic i el televisor, és l'electrodomèstic que més energia consumeix a la llar.
• S'ha de carregar el tambor al màxim, rentar en fred i utilitzar programes curts.
  
  

Assecadora

• Cal estendre la roba al sol per evitar utilitzar aquest aparell com menys millor.
• Centrifugar la roba abans de posar-la a l'assecadora.
  
  

Rentavaixella

• Utilitzar-lo només quan estigui ben ple.
• Rentar en fred i utilitzar programes curts. 
  
  

Forn

• Evitar obrir el forn innecessàriament.
• No és necessari preescalfar el forn en coccions superiors a 1 hora.
• Apagar abans del final de la cocció: amb la calor residual s'acaba de coure el menjar.